Simbòlica passa endavant: Sineu tindrà tres carrers i una plaça dedicats a dones
L'Ajuntament de Sineu ha aprovat una històrica iniciativa per incrementar la presència de noms de dona en els espais públics del municipi. Aquesta mesura, que respon a una demanda ciutadana sorgida del moviment associatiu feminista local, suposa un pas important cap a una memòria col·lectiva més inclusiva i representativa.
El projecte, aprovat per unanimitat del Ple municipal, té com a objectiu retre homenatge a dones que han tingut un paper rellevant en la història i la societat sineuera. Tot i que l'actual nomenclàtor urbà ha estat tradicionalment dominat per figures masculines, aquest canvi vol corregir aquest desequilibri i reconèixer l'aportació femenina en diversos àmbits com l'educació, la cultura o la salut.
La proposta, que sorgeix després de mesos de reflexió, ha estat possible gràcies al diàleg entre tots els partits polítics. Durant la sessió, membres de tots els grups municipals -PSOE, Més per Sineu i Partit Popular- han llegit l'acord de nomenament i una declaració institucional que reivindica el 8 de març, Dia Internacional de les Dones.
A partir del 2025, quatre nous carrers i una plaça del municipi portaran el nom de dones destacades:
- - Plaça de ses comares, en honor a Margalida Rebassa Oliver i Francesca Perelló Ferrer, dues professionals que van deixar empremta en l'àmbit de la salut.
- - Carrer de Francisca Alomar i Martorell. Mezzosoprano, per reconèixer la trajectòria d'aquesta cantant de renom.
- - Carrer de Margalida Alonso i Roig. Mestra, en homenatge a la seva contribució en l'educació, en una època en que la docència era un món eminentment masculí.
- - Carreró de Montserrat Florit i Alomar. Bibliotecària, per la seva tasca en la difusió del coneixement i la cultura.
El consistori ha comptat amb l'assessorament extern de Joan Vanrell i Torelló per seleccionar les personalitats homenatjades, garantint un criteri de representativitat i rigor històric. A més, s'han previst actes d'inauguració en el marc de les festes patronals de la Mare de Déu d'Agost 2025 per celebrar aquesta fita.
Amb aquesta acció, Sineu reafirma el seu compromís amb la igualtat i la construcció d'un espai públic que reflecteixi la diversitat i la importància de les dones en la història del municipi.
La comare Margalida Rebassa
Margalida Rebassa i Oliver (1923-2011) fou al seu moment la comare més jove d'Espanya amb només 19 anys. I si Sineu pot tenir dos carrers designats amb noms de metges, era just també tenir una plaça destinada a les comares; unes figures essencials en la defensa del dret a la vida i el desenvolupament de la maternitat i la criança.
Dels seus primers anys en l'exercici professional, en plena posguerra, sempre recordava sortir a fer les visites domiciliàries en carro. Les seves funcions com a comare i practicant no només es van desenvolupar a Sineu; també oferia els seus serveis amb visites a Costitx, Lloret i Maria de la Salut. És indubtable que el seu nom està lligat al naixement de diverses generacions de sineuers i sineueres, fet que suposa un llegat i un orgull incalculables per a Sineu, en general, i la seva família, en particular.
Va finalitzar els seus dies a com a comare titular a l'antic centre de salut del carrer Hospital després de més de cinquanta anys de servei públic.
La comare Francesca Perelló
Francesca Perelló i Ferrer, d'origen murer, va lligar la seva vida al poble de Sineu després de superar els estudis de comare. L'etapa professional al nostre municipi fou complementada per la vida personal, en iniciar una relació amb el llavors secretari de la corporació municipal Joan Ferragut Ribas.
Durant els seus primers anys d'exercici professional, en un context de guerra, dictadura i desabastiment, va fer front al part de les dones embarassades en unes condicions precàries. Abans de jubilar-se, se la va començar a conèixer com sa comare vella, en compartir l'exercici del seu ofici a Sineu durant els inicis professionals de Margalida Rebassa i Oliver.
La mestra Margalida Alonso
Margalida Alonso i Roig (1838-1920) va destacar pels seus dots acadèmics, obtenint el títol de mestra als vint anys, en una època en la qual el magisteri encara era un col·lectiu amb escassa participació femenina.
Després de superar unes oposicions brillants, fou nomenada mestra nacional d'Artà, on va exercir durant tretze anys. La seva trajectòria la va dur a dirigir escoles de Maó, Burgos i Reus. La seva tasca educativa va ser àmpliament reconeguda. Va formar part de diversos tribunals d'oposicions i va rebre nombrosos reconeixements per la seva dedicació i entusiasme en l'ensenyament.
Després de jubilar-se tornà a Sineu, el seu poble natal. La seva figura continua sent recordada com la d'una mestra exemplar, que amb el seu esforç i dedicació va contribuir significativament a l'educació de nombroses generacions.
La mezzosoprano Francisca Alomar
Francisca Alomar i Martorell (1957-2008), llicenciada en Filosofia i Lletres per la UIB, ben aviat fou coneguda per la seva passió musical. La seva formació musical passà per la professora de cant Montserrat Pueyo Beltrán i pel compositor i director de cors Baltasar Bibiloni Llabrés. Un cop formada, va esdevenir professora de cant i tècnica vocal, directora de corals i cantaire especialitzada en l'àmbit operístic.
Particularment, a Sineu és recordada per haver cantat la Sibil·la i per ser mestre de sibil·lers. També va contar a la Masa Coral Teleclub i dirigí la coral infantil d'aquesta associació, ja desapareguda. A fora poble, la seva trajectòria també es desenvolupà dirigint nombroses corals i participant a concerts, tant amb les agrupacions que dirigia, arreu de les Illes Balears i també a altres indrets europeus com Barcelona, Madrid i Bèlgica.
El seu repertori musical abastava l'òpera, la sarsuela, la cançó popular, l'oratori, el lied i les espirituals negres. Foy considerada destacada mezzosoprano, tal i com es reflecteix a ja l'hemeroteca de l'any 1982.
La bibliotecària Montse Florit
Montserrat Florit i Alomar (1931-2018) fou la primera bibliotecària de Sineu. A principis dels anys cinquanta del segle XX inicià la seva carrera professional en l'àmbit de la Biblioteconomia i la Documentació, molt majoritàriament lligada a l'entitat bancària “la Caixa”, treballant ininterrompudament a l'antiga biblioteca que el banc tenia a Sineu abans d'existir la biblioteca municipal.
La seva figura, recta en vers l'ordre i el silenci dins les instal·lacions, li fou guanyar una certa fama d'exigent i de disciplina, especialment entre els usuaris més joves. Malgrat tot, el seu autèntic perfil era el d'una dona amable, estudiosa i amb vocació del servei públic. Montse Florit va veure créixer a moltes generacions sineueres, ja que per fer treballs, per estudiar, senzillament per informar-se, en aquells anys molta gent només podia accedir a la biblioteca com a font de formació i de informació. Treballà com a bibliotecària fins al gener de 1991.
